El grup de danses Baladre i el ‘sarau’ a Alpatró el 19-07-2014.
El grup de danses Baladre i el ‘sarau’ a Alpatró
Una nit de festes danses i cant del grup de danses Baladre on Emili Vera, guitarrista, i Pep Gimeno ‘Botifarra’, famós cantaor de Xàtiva, van ser dos dels convidats d’honor.
Pep Gimeno ‘El Botifarra’ ens va fer gaudir d’una gran nit./ Foto Grup de danses Baladre./
Dissabte passat a les 21 hores el grup de danses Baladre es va reunir al Bar Nou d’Alpatró (Vall de Gallinera) per liar-la de ben grossa. Més de trenta persones vam asistir al que podria definir-se com una nit molt acollidora, tendra i amb grans dosi de diversió.
Emili Vera, guitarrista, i Pep Gimeno ‘Botifarra’, famós cantaor de Xàtiva, van ser dos dels convidats d’honor. Dies abans, al cartell presentació de l’event, al Facebook, El Grup i Rondalla Baladre de Muro es pronunciava de la següent manera: “Acudiu tots que ho passarem d’allò més bé i cantarem, ballarem, tocarem i farem festa mentres hi haja ganes”. Les expectatives no es van quedar pel camí. Després d’un bon sopar amanit amb sangueta, pa torrat, mandonguilles de carn, entre d’altres tapes, i uns suculents plats principals de conill recent preparat, Baladre es va arrancar amb una “granaína”. Els músics van esgarrar fort i ràpid, i els ballarins i ballarines s’enjogassaven entre les cordes de guitarra. Més fandangos, pasdobles, fins i tot alguna habanera, animaren a tots els espectadors al folklore valencià. Especialment ben ballada, tot s’ha de dir, fou la jota de Banyeres.
El torn més entretingut fou la “batalla” retòrica entre Botifarra i Hilari, cantaor i ballaor, que van demostrar la seua capacitat de paraula combinada amb el “cante jondo” valencià, entre insults romàntics i abraçades. Per la seua banda, la veu femenina, Rebeca, cantaora d’Agres, és màgica, sense objeccions.
Paraules i bromes, historietes “de les d’abans” per a passar “l’avorriment”. Noemí, una de les ballaores del grup, explica que cada moviment i cada nota té el seu significat que, encara a dia d’avui, es manté.
“En aquella época es ballava amb els braços oberts per fer notar que hi existia volum, sinònim de què s’estava ben alimentat, que es pertanyia a la classe elevada”, subratlla com a curiositat. A més, s’estilaven els escots molt pronunciats: la cuixa era el símbol de l’erotisme, per això anava tota coberta, i per això “tan de peuet en tots els balls de danses”, remarca Noemí.
L’alegria, que es contagiava entre el públic, veïns i no veïns del poble, s’allargà fins les tres de la matinada. Però Baladre no tanca per estiu: la seua propera parada és l’intercanvi amb Menorca, que se celebra del 15 al 18 d’agost. Des de Les Muntanyes els seguirem.
Per Marta Rosella en 23 de juliol de 2014.
