Categoría: El poble de Muro

El poble de MURO.

EL NOSTRE POBLE

Muro és una població de 9000 habitants aproximadament, està situada al costat de la carretera N-340 a uns 60km. al nord d’Alacant i 70km. al sud de València, la seua economia està basada en la indústria tèxtil i l’artesania principalment i en menor mesura l’agricultura de secà, la qual cosa li ha permés aconseguir un important desenrotllament econòmic.

Des dels seus orígens i al llarg de la història, nombrosos col·lectius humans, han deixat la seua empremta i vestigis en Muro, llegat de gran valor que en l’actualitat es conserva.

El seu meravellós enclavament natural, en un vall entre la Serra Mariola i el Pic de Benicadell, doten als seus habitants d’una gran qualitat de vida i fan que el visitant gaudeixca dels seus plàcids paratges.

Les centenàries oliveres invadixen les serres obrint-se pas entre fruiters ametlers i pins. L’oli es produïx ací en gran abundància, sent de gran qualitat i prestigi, compta per a la seua elaboració amb almàsseres d’avançada tecnologia, herència d’una tradició mil·lenària.

Muro té quatre pedanies: Turballos, Benamer, Setla de Nuynes i l’Alqueria de Jordà, que en el seu moment van ser alqueries musulmanes, cada una d’elles digna d’una excursió atenta.

Les seues festes principals són: «Moros i Cristians», se celebren durant la segona setmana de maig en honor de la Mare de Déu dels Desemparats patrona de Muro. «La Fira i el Porrat de Sant Antoni», al gener en el que es desenrotllen activitats culturals autòctones. «La Dansà Popular», en el mes de juny que coincidix amb la festivitat del Corpus. «El Carnestoltes», que és el més famós i divertit dels què se celebren en la comarca.

Muro de Alcoy es un municipio de la Comunidad Valenciana, España. Situado en el norte de la provincia de Alicante, en la depresión principal de los valles prebéticos de Alcoy. Pertenece a la comarca del Comtat, de la que Cocentaina es su capital. La población de esta villa ascendía en 2010 a un total de 8.961 habitantes.

Barrios y pedanías
En el término municipal de Muro se encuentran también los siguientes núcleos de población: Alquería Jordá. Benámer. Cela de Núñez. Turballos
Localidades limítrofes
Su término municipal limita con los de las siguientes localidades: Agres, Alcocer de Planes, Alquería de Aznar, Benimarfull, Cocentaina, Gayanes, Adzaneta de Albaida, Albaida, Bélgida, Bufali, Otos y Palomar.
Economía
La actividad laboral de este pueblo del Condado de Cocentaina, no sólo se basa en la agricultura. Por influencia de Alcoy y Cocentaina, se ha caracterizado siempre por mantener una actividad empresarial básicamente textil que en las dos últimas ha crecido vertiginosamente. Así, la principal actividad económica de la localidad es la textil junto con la fabricación de guitarras hechas a mano y también los marcos y molduras.
Monumentos y lugares de interés
Casa y Plaza Palacio (Palau de la Senyoria). Interés arquitectónico.
Ermita de la Virgen de los Desamparados. Edificio de interés arquitectónico.
Monumento a El Tío Pep. Monumento en honor a El Tío Pep, conocido por la famosa canción. Esta estatua representa para el pueblo un orgullo, ya que va enlazada con una canción muy conocida por todos los lugares. La estatua esta situada a la entrada del pueblo (avd. Valencia).
Fuente de San Roque. Fuente de más de 300 años de antigüedad (data del 1707) con agua natural de la Sierra de Mariola.
Turballos. Pedanía con aspecto tradicional.
Ermita de San Antonio. Edificio de interés arquitectónico.
Antigua Estación de Tren. Edificio de interés arquitectónico.
Les Caixetes. Antigua fábrica de estilo típico de la Revolución Industrial.
Iglesia de San Juan Bautista. Data del siglo XVIII, de estilo neoclásico, construida sobre una antigua mezquita.
Cueva Beneito. Yacimiento arqueológico, perteneciente al Paleolítico.
Fiestas
Carnaval de Muro. Considerado como uno de los tres más importantes de la Comunidad Valenciana.
Feria de San Antonio. Feria tradicional en conmemoración de San Antonio. Se celebra un mercado tradicional y danzas en la Plaza Palacio a final de enero.
Hogueras de San José. Conservan en Muro el espíritu ancestral de las fiestas de primavera, quemando todo lo viejo e inútil, para así renacer sin ataduras con la nueva estación.
Semana Santa. Fiestas de primavera. Surgen las procesiones. Los pasos, acompañados por sus cofradías que recorren religiosamente y en silencio las plazas y calles del pueblo.
Moros y Cristianos. Son las fiestas patronales de Muro en honor de Nuestra Señora la Virgen de los Desamparados, se celebran siempre la segunda semana de mayo. En el segundo fin de semana se concentran la mayoría de actos, como son las entradas moras y cristianas, el traslado de la Virgen desde su ermita hasta el templo parroquial donde permanece una semana para su veneración, la procesión general, el día de los truenos así como la representación de las Embajadas Cristiana y Mora por la lucha y conquista del castillo. Y el tercer fin de semana se denomina la Pujà, ya que se procede al traslado de Virgen a su ermita, concluyendo las fiestas de Moros y Cristianos.
Romerías. A mediados de junio se celebran diversas romerías a las ermitas del término.

PER A MÉS INFO PUNXEU ACÍ

El tio Pep de Muro.

La lletra original, recollida per Sanchis Guarner en Els pobles valencians parlen els uns dels altres, versa el viatge d’un estereotípic llaurador valencià, el tio Pep, al poble de Muro del Comtat per a comprar-se un carro i un ase per anar a l’horta. N’han gravat diferents versions La Rondalla de la Costa, Els Pavesos, Araceli Banyuls, Paco Muñoz, Bajoqueta Rock i Alikata Rock, per bé que també l’han inclosa al seu repertori Ovidi Montllor, Jalea Real, Phil de Vient & Les Bajocques Farcies, Toni de l’Hostal, Les Mãedéus o Semenéska, sense comptar totes les colles dolçaineres que només en toquen la part musical.

El contingut de la cançó podria interpretar-se com una referència implícita al menfotisme valencià o, més lluny encara, directament com una crítica a com el poble valencià s’ha deixat enganyar pels seus conciutadans. Cal dir que existeix la hipòtesi més que probable que la cançó siga d’origenmallorquí i que, per tant, faça referència al Muro illenc.
El tio Pep té un monument dedicat: el poble de Muro, en agraïment per haver-lo fet famós, li va fer erigir una estàtua que representa el típic llaurador valencià de principis del segle XX, amb un ase i un carro.
Lo tio Pep
La versió antiga, enregistrada a ritme de jota per La Rondalla de la Costa al seu únic disc Records de València (1976), es caracteritza per l’aparició de l’article masculí sigular arcaic lo, per la forma valenciana (normativa) tio i la caiguda de la d intervocàlica en patades i trencades.
1.  El tio pep se’n va Muro Tio pep (bis)
De Muro que’ns portaràs, tio Pep, tio Pep, tio Pep.
2.  Una tartana i un burro, Tio Pep (bis)
per anar a pasejar tio Pep, tio Pep, tio Pep.
3.  El tio Pep ja té el burro, Tio Pep (bis)
que molts quinzets li ha costat, tio Pep…
4.  I tota la gent de Muro, tio Pep (bis)
diuen que l’han enredat, tio Pep
5.  El ruc li ha dat tres patades tio Pep (bis),
i l’han dut a l’hospital,tio Pep.
6.  Té tres costelles trencades, tio Pep (bis),
i tot «lo» cos li fa mal, tio Pep.
7.  El tio Pep torna a Murooo..
tio Peppp…

Foto resum Fireta de Muro – St. Antoni 22-01-2012 – 29 Aplec de Danses.

Enguany 2012, em comptat en el nostre “XXIX Aplec de Danses”, del dia 22 de gener a les 11’30h. amb la visita del Grup de Danses d’intercanvi: L’Esbart de Dansaires Manresans, (Catalunya), que ens torna la visita que el nostre Baladre els va fer en l’edició del 27 d’agost de 2011 del seu XXVI Aplec Oreneta d’Or Ciutat de Manresa d’esta localitat catalana. A més per a gaudir d’una mostra de balls de les nostres comarques rebrem al Grup de Danses El Poblet de Godella, els quals ens mostraran el seu folklore, donant a conéixer manifestacions culturals vingudes d’altres terres, ballant i tocant junt als grups Baladre i la Xafigà de Muro.

Grups convidats al «XXIX Aplec de Danses» de la Fireta de Sant Antóni (2012). Dies 20, 21, 22 de gener de 2012.

Grup de Danses «El Poblet» de GODELLA (Associació Cultural)

Grup de Danses «El Poblet» (Associació Cultural)
Carrer Ample nº 49 baix dreta
46110 Godella (València) 

E-mail Grup de Danses: correu@elpobletgodella.org
E-mail Colla Gegants: gegants@elpobletgodella.org

Què som i què no som
Som una entitat cultural, i estimem la història, els costums i els arrels del nostre poble, perquè estimem el que som. Som una familia, i junts riem i plorem. Som un equip, on cadascun és important, i ningú imprescindible, i caminem cap a un mateix lloc. Som un grup humà i heterogeni, i ens costa a voltes, com a tots, treballar junts. Som passat i present, i volem ser futur. No som una empresa, i no tenim ànim de lucre. No som profetes a la nostra terra, i ho sabem. No som un grup amb interessos polítics. No som savis ni erudits, però tenim bones intencions, il-lusió, i ganes de fer coses grans. Som gent de la gent, del poble, de la música, del cant i del ball.Som mestres d’escola, mecànics, estudiants, mestresses de casa, fusters i oficinistes, i en les nostres vides fem un lloc per al folklore. Som de la festa i del vetlatori, dels nanos i dels gegants, de la moma i dels pecats, dels moros i dels cristians. Som de la mar i de la terra. Som companys, amics, germans.
Els inicis i les primeres actuacions.
El Grup de Danses El Poblet existeix com una cosa casual de la vida, com tantes altres coses que després resulten ser importants. Era l’any 1978, corrien temps de transició política a Espanya, i el fenomen de l’associacionisme adquiria més força que mai.  Tot va començar quan un grup de pares i mares jóvens, preocupats per l’educació dels seus fills, decidiren organitzar al matí dels dissabtes, algunes activitats per tal d’ocupar les hores d’oci. Era la tardor de 1978.

L’Esbart Casal Cultural de Dansaires Manresans

 Font dels Capellans, bloc 15, porta 3 baixos – 08243 MANRESA
Toni: 697 133 997 – tonifornells@casalcultural.org
Montse: 676 15 23 46  – laura_dream17@hotmail.com
casal@casalcultural.org

En la trajectòria de la nostra entitat, fundada l’any 1947, hem representat la cultura tradicional, en moltes ocasions; les més representatives han estat els festivals internacionals de: Suïssa, Sicília, França, Itàlia i Portugal. També des de l’any 1980, hem estat viatjant per la península i les illes, participant en diversos festivals nacionals i internacionals. Hem actuat en diferents espais atípics com a l’altar de Montserrat, la plaça del Vaticà a Roma o el cementiri de Guimaraes a Portugal. La secció de Trabucaires, fundada el 1982, ens acompanya amb la tasca de representar Catalunya. El grup de teatre Jueus de l’Aixada, va esser fundat l’any 2003, participant de manera continuada a la Fira de l’Aixada de Manresa, amb diferents espectacles i danses medievals, prèvia recerca de músiques, vestuari i punts bàsics del S. XIV.

Baladre presenta un nou espectacle «Ronda de Fadrins», (2011).

En el Grup de Danses Baladre de Muro presentem un espectacle completament renovat, que porta com a títol «RONDA DE FADRINS» i que estrenem per primera vegada al poble de Turballos, en el que introduïm la participació del públic com a part important de l’espectacle tant en el cant com en el ball, Es tracta d’un espectacle al voltant de les tradicionals rondes de fadrins davall de les balconades on es rondava a les xiques fadrines.

Grup de danses Baladre – Muro

Grup de danses Baladre

En Muro (País Valencia), balls, tradicions, cultura, musiques, cançons, jota, bolero, fandango, seguidilles, a ritme de llaüd, bandurria, dolçaina i tabal (Comarques centrals Alacant)
www.baladre.com
Tl. 646 285 679
Avda. L’Gandia s/n (Edifici Moll)
03830 Muro (Alacant)

1 … 9 10 11