Home

La camisa

Igual que la dona és una peça de dia i de nit, cobrix des dels muscles fins als genolls, frunzida, adaptant-se al coll, i obertura central  amb botons, mànega llarga i molt ampla, eren de lli o cotó igual que la dona.  En la unió de la mànega amb el cos, (cisa) es col·loca un suplement en forma de quadrat per a donar mes folgança a la mànega i el tronc.

Saragüells, (pantalón de campo)

Tela de lli o cotó, des de la cintura fins la part superior dels genolls, camals molt amples cenyits a la cintura per una cinta, va unit un quadrat de tela a l'altura de l'entrecuixa per a donar-li folgança, es portava el saragüell blanc i en ocasions es podia portar també, un altre més curt damunt però d'un altre color.

Calçó, torrentí, (pantalón)

    

Consta de dos camals units en la part superior en una sola peça subjectes amb  una tira a manera de cinturó amb la suficient amplitud per a permetre els moviments del cos, i es va estretint progressivament cap als genolls. La part inferior dels camals té obertures que es tanquen amb botons o vetes i cobrixen els genolls. Depenent del seu ús, els teixits podien ser de llana, cotó, seda, esta peça es portava com a peça aïllada o a joc amb la jaqueta, a manera de trage. Més tard en el segle XIX va començar a usar-se el calçó llarg o pantaló amb la mateixa estructura que el calçó curt però llarg i recte fins als turmells.

Pantaló llarg, (calzón llargo)

Més tard en el segle XIX va començar a usar-se el calçó llarg o pantaló amb la mateixa estructura que el calçó curt però llarg i recte fins als turmells. Esta peça s'acompanyava amb jupetins i jupes però sobretot amb bruses.

Calçotet, (calzón, calzoncillo)

 

És una peça interior masculina, que protegia les cames dels fregaments del pantaló exterior, és una variant del zaragüell, solia ser de lli o cotó.  D'esta peça deriva l'actual caçotet.

Jupa, (chaqueta o chupa)

             

Cobrix el cos des dels muscles fins a la cintura, mànegues llargues i estretes, amb coll o sense ell, si el porta poden ser triangulars o rectangulars, es poden adornar amb passamaneria, cordons i borles.

Brusa, (blusa)

Típica del segle XIX; esta peça és semblant a la camisa, amb molta folgança, cobrix des dels muscles fins davall de la cintura, oberta per davant en la seua totalitat o bé fins a la mitat, eren de  colors variats i algunes amb adorns, s'ajustava al contorn del maluc amb una volta o ben amarrada amb una cinta.  En ocasions es col·locava davall de la faixa.

Jupeti, (chaleco)

          

El jupetí s'adapta i cobrix el cos des dels muscles fins a la cintura,  no porta mànegues amb escot i cordat de dalt baix, a vegades porten coll amb tireta alta que s'acompanya de solapes triangulars, botons de llautó o plata, teixits de sedes vistosa i velluts amb ratlles flors o un altre tipus de dibuixos.

Mocador, (pañuelo)

    


Es posava en el cap, era una peça quadrada que es doblegava en triangle i es col·locava de forma que una punta penjara i les altres dos rodejaren el cap, fins a arribar a nugar-se entre si, formant una espècie de turbant, teixits de seda i cotó amb molts colors i dibuixos. Els mètodes de col·locar-se el mocador són molt variats depenent de regions o del gust de cada persona.

Còfia, (redecilla)

La còfia és una bossa de tela en la que s'arreplegava el cabell, ja que l'home de l'època el solia  portar llarg, s'usava per comoditat per a treballar encara que també s'usaven per a festes les de teixits més fins. Podien rematar-se amb borles.

Barret, (sombrero)

El barret era una peça amb moltes variants; la gorra que solia ser de drap, amb caigudes cap als costats cobrint les orelles. El barret es solia posar sobre el mocador o la còfia, podien ser de feltre o de vellut negre, amb les ales voltes, amb la part superior de forma cònica, alguns portaven grans pompons. Encara que en realitat hi havia barrets d'innumerables tamanys, tipus i formes.

Faixa, (faja)

    

Servia per a subjectar els saragüells o pantalons, és una tira de tela, cotó llana o seda 30 50 cm. d'ampla i dos metres de llarga, amb flocs en els laterals, eren de diversos colors i dibuixos, ratlles, rombes, espiguetes, es teixien en telers i subjectaven i protegien la zona lumbar.

Capa

És una peça d'abric, llarga fins als turmells, solta amb grans vols i sense mànegues, portaven una xicoteta capa superposada que arribava fins als colzes anomenada esclavina. Podia ser de drap o vellut, eren negres encara que en ocasions podien ser de colors, s'usava en esdeveniments importants.

Alforges, (alforja)

Amb grans butxaques, es portava recolzada en el muscle, era una peça de llana principalment de forma rectangular, amb grans butxaques en els dos extrems, per poder portar diferents objectes,  podien anar rematades amb flocs o borles.

Joies (joyas)

No eren peces de gran valor, tenien més bé funció hornamental, predominaven les de motius religiosos destacant les medalles, creus i rosaris.

Lligacames,  (liga)

Són unes tires de tela llargues d'aproximadament un metre, algunes rematades amb borles o flocs, les més fines podien ser de seda encara que les havia d'altres materials, es col·locaven en la cama just en el lloc on acabava la calça, rodejant-la i lligant-la en forma de llaç proporcionant-li sujecció.

Calces, (medias)

       

Havia de diversos tipus, algunes cobrien el peu i la cama, (calces o mitjes); i altres cobrien la cama només, (Calces redones i taloneres),eren de llana o cotó, teixides a mà i d'innumerables colors.

Espardenya, (alpargata)

     

Sola d'espart, la  puntera i taló del mateix material o un altre, servixen per a ajustar el taló i els dits dels peus, recolzats en la sola per mitjà de cintes, (vetes), encreuades sobre l'empenya. Este calçat s'usava des de temps molt antics en l'època de l'ocupació musulmana.

Sabates

En la seua major part eren de color negre, amb sola de cuiro i la resta de pell o d'algun teixit, amb llengüeta alta sobre la qual es posava un llaç o sivella.