Rafael Silvestre tocador de Cana Rachada
Associação de danças e cantares «Os Camponeses da Carregueira»
Gravado a 10 de Março de 2013 na Carregueira
Realização: Tiago Pereira – Som: Rosa Pomar.
WWW.BALADRE.COM
EL GRUP DE DANSES DEL POBLE DE MURO - DES DE 1979
Associação de danças e cantares «Os Camponeses da Carregueira»
Gravado a 10 de Março de 2013 na Carregueira
Realização: Tiago Pereira – Som: Rosa Pomar.
El pots aconseguir encomant-lo en baladre@baladre.com en alkaraz@telefonica.net en moixino@baladre.com també podeu anar a:
Ací vos deixe el “trailer” o vídeo promocional del DVD:
Versionant el Cant dels Ocells de Pau Casals.
SEGUIDILLES DE CARLET – LA BANDA DE L’AGREDOLÇ
Si Tu Veux… Marguerite
Connaissez-vous Marguerite
Une femme ni grande ni p’tite
Qu’a des yeux troublants
Un teint rose et blanc
Une p’tite bouche d’enfant ?
Eh bien cette beauté suprême
Quand je lui ai dit je t’aime
M’a donné des fleurs
Me disant farceur
Je veux faire ton bonheur !
J’lui dis merci du bouquet
Mais c’est pas ça qu’il faudrait :
Refrain:
Si tu veux faire mon bonheur
Marguerite Marguerite
Si tu veux faire mon bonheur
Marguerite donne-moi ton cur
Elle me dit comme c’est dimanche
Je vais mettre ma robe blanche
Mes souliers d’satin
Et dans un sapin
Nous filons à Tabarin
Elle ne dansait pas en mesure
Elle piétinait ma chaussure
Dans mon il bientôt
Elle me plante presto
L’épingle de son chapeau
Tu me crèves l’il c’est gentil
Mais c’est pas ça qui m’suffit !
au Refrain
Le soir même sous sa fenêtre
J’chantais pour la voir paraître
Je suis malheureux
Car tes jolis yeux
Ont mis tout mon cur en feu !
Alors elle par bonté d’âme
M’envoie pour éteindre ma flamme
Un seau d’eau vivement
M’disant gentiment
Es-tu plus heureux maintenant ?
J’lui dis merci du seau d’eau
Mais c’est pas ça qu’il me faut
au Refrain
Comme c’est une jeune fille bien sage
Elle dit j’connais que l’mariage
Je lui dis j’veux bien
Et dès le lendemain
Son père m’accordait sa main
L’soir d’la noce après la fête
Elle me dit en tête-à-tête
Toi tu m’as donné
Ton nom à porter
Moi j’peux plus rien te refuser
Ayant tiré les verrous
Elle me dit mon cher époux
Refrain:
Maintenant pour ton bonheur
Marguerite Marguerite
Maintenant pour ton bonheur
Marguerite te donne son cur !
Grup nascut l’any 1994 amb la intenció de dignificar la música tradicional mallorquina fent una lectura actual del temes que ens defineixen com a poble.
Ens preocupa la nostra identitat, el nostre País, la nostra llengua i la nostra cultura, sense oblidar que som part del Mediterrani i que la riquesa del nostre patrimoni cultural no pot desaparèixer.
A camí entre tradició i la cançó d’autor tenim enregistrats cinc CD’s “Projecte Roig”(1995) “De poetes i altres codolades” (1997) “Anem de gresca”(1998), “Fent camí” (2001) i “amb Coherència (2004).
El grup va guanyar el Premi Cerverí, amb la cançó “Mai l’amor es impossible” del CD Projecte Roig” amb lletra i música de Toni Roig, premi atorgat per la Fundació Prudenci Bertrana de Girona en la seva edició de 1996.
Reivindiquem el MEDITERRANI com espai musical propi de la ribera de migjorn fins a la de tramuntana, sense oblidar l’orient.
Per tradició feim ús dels instruments que de forma ancestral han sobreviscut al pas del temps, amb la intenció, entre d’altres de fer arribar a les generacions futures tots els valors que no volem que es perdin.
Com sempre seguim defensant el compromís amb un país, un idioma i una forma de viure i sentir que conformen la nostra identitat. Si la perdem desapareixerem com a poble.
Volem deixar oberta la porta a la creativitat, a les noves tecnologies musicals i fins i tot a les noves músiques d’arrel ètnica ja que la cultura es sempre viva i lluitam perquè no esdevingui un peça de museu.
LA CULTURA FA LES PERSONES LLIURES.
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.al-mayurqa.cat/
Es Bolero Mallorquí – Audio Mp3
(Meraverllosa versió de: «Música Nostra»)
[audio:http://www.baladre.es/audio/Bolerosmallorquins.mp3]
Els nostres balls mantenen les arrels de les festes d’abans. Ses Boleros son balls que es ballen en parella, espontanis i matriarcals, reflex de la societat mallorquina del segle XVIII i XIX. Avui es manté amb fervor el paper de la dona, que seduïa, provocava i manava en el ball, l’home seguia es passos que ella marcava. La dona pren la iniciativa del ball i no està improvisant la dansa.
D’aquesta manera es bolero mallorquí es una interpretació de dansa viva i amb la picaresca dels balls que es realitzaven en les places, les hortes, o en les eres al retorn de les labors del camp.
‘València necessita una cançó’ és un documental que s’endinsa en el moment que atravessa la música cantada en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps. Quantitat, qualitat i diversitat en són les claus. L’objectiu: la normalitat dins d’un país lluny encara de ser-ho.
Raimon, Feliu Ventura, Miquel Gil, Vicent Torrent (Al Tall), Xavi Sarrià (Obrint Pas) o Pep Gimeno «Botifarra» són alguns dels noms propis que donen vida a aquesta radiografia de l’actualitat musical valenciana.
Direcció i realització: Borja Pons i Guillem Nicolàs
Edició: Borja Pons
Ajudant de producció: Mireia Mas
Disseny: Baptiste Pons
Música: Feliu Ventura, Miquel Gil, Pep Gimeno «Botifarra», Orxata Sound System, La Gossa Sorda, Xerramequ Tiquismiquis.
Col·labora: Universitat Politècnica de València (EPSG) i Tramuntana Produccions
«València necessita una cançó
per a recuperar el vell somriure
de quan senyoreja sobre el món
amb una ment desperta, alerta i lliure.»
(Feliu Ventura)
http://www.musicaenvalencia.wordpress.com
http://www.facebook.com/valencianecessita
valencianecessita@gmail.com